No és estar enfadada o no estar-ho, és la sensació d'estar esperant quelcom més que no arriba -i potser aquí la culpa és meva-.
És la necessitat de rebre una altra explicació, que estirin de tu quan tu no pots, d'una pregunta en el moment adequat, d'insistència i mirar als ulls amb sinceritat... que et miri i no pensi que acabaràs mofant-te de mi, que callaràs, o que canviaràs de tema, que més enllà d'ironia hi hagi veritat... que les paraules sonin a segures i no a "potser"... que em rebatis allò que creus que no és cert i que emfatitzis allò que penses amb seguretat... que no hagi de donar més explicacions de qui i com sóc i que intentis veure-ho per tu...
Escric això mentre m'adono que amaga , en part, cert egoísme... -com tota conversa-.
Aquest post...un mirall de sensacions!
EL REFLEX: "El que crec és el que sóc, però sé que no tinc temps per aprendre-ho tot"
2 comentaris:
Ja ho pots ven dir... I encara així no s'adonarà mai de la situació. O és perquè no ho vol veure.. o perquè li és indiferent... Tranquil·la que algun dia ja li arribarà...
La Blacky....
El teu post em recorda al que jo ara mateix acabo d'escriure al meu blog. Parla de missatges que triguen a arribar...d'això tu i jo en sabem una micona.
Una abraçada molt forta.
Publica un comentari a l'entrada