Una reflexió més ...
... perquè avui era jo qui necessitava un senzill però sincer "tot bé?" potser no haguéssis obtingut resposta però en el fons ho hagués agraït infinitament, perquè de vegades un en fa prou en veure que més enllà de saber treure ferro als assumptes aliens a l'altre cantó hi ha qui també és capaç de burxar i detectar els seus, quan no és l'altre si no un mateix el que necessita aquella mirada de complicitat, aquella paraula dita a temps,... Se'm contagia un somriure...també ho fa un dia gris a ulls de qui comparteix intsants i allò incompresinble d'una sensació... algú molt proper em va dir "amb els anys un aprèn a no esperar res dels altres" potser és moment de començar a fer-li cas, tot i que inevitablement darrera de qui anima a qualsevol hora, de qui intentarà trobar resposta allò que se li demana...hi ha algú que s'empetiteix i desvia la mirada per evitar plorar en no entendre res un vespre de Fires, prop de la Catedral i un castell de focs com a teló de fons de l'obra amb títol "Transparència"
Fins la propera
EL REFLEX: "reniego del subir sin comprender"
Fins la propera
EL REFLEX: "reniego del subir sin comprender"
1 comentari:
Quantes vegades hauré escoltat aquesta frase a la meva vida... "Amb el temps aprendràs a no esperar res dels altres" i quantes vegades he comés el mateix error...i es continuarà repetint fins que un día sigui el propi dolor el que et faci fer cas d'allò que has escoltat tantes vegades...qui sap si llavos és massa tard...
petons
Publica un comentari a l'entrada