Recuperar el temps, recuperant somriures

Et miro, reflexiono i escric. A la retina guardo la teva cara de sorpresa en venir-te a buscar. Rere la porta corradera esperaves expectant la visita d'algú que et vingués a recollir i jo encuriosida per veure com era allà on intentaven que et recuperessis; no m'ha sorprès excessivament: hospital maquillat però en el fons...un lloc fred -fins i tot trist-. Avui celebràvem la feta major a la casa de pagès on desconnectem de la rutina i esbargim cabòries, el lloc on el teu temps es para, avui més que mai. Entre els presents una ànima que intentava aparentar normalitat, que ningú notés què havia canviat, però sense bromes i evadint-se de tot quan podia. De sobte, mentre a terra pensava en tot i en res, m'ha vingut a veure la petita de la família i llavors he reaccionat: només ella podia treure't un somriure sincer, i a cau d'orella li he demanat que t'abracés. Cinc segons més tard es llançava sobre teu i t'ezibava un "t'estimo molt" fora de guió que et feia brillar els ulls. Les "ordres" s'havien esfumat, parlava la bondat i la innocència, ho deia de cor. Sense adonar-te'n eres el centre de totes les mirades que coneixem el que està passant i que observàvem la situació; ens hem girat, ens hem buscat i amb silenci hem cridat un"SI!" de victòria. Aleatòriament i sense que ningú manés, has rebut la visita de la menuda, que sense ser conscient que avui les seves ganes de jugar eren el teu respirar, només volia que la llencessis per l'aire i riure. I entre cada somriure intuït i els teus minuts d'absentisme, m'he allunyat mentalment de tots , m'he mirant la Lluna (com en tantes pel·lícules, cançons i escenes de llibres) i amb totes les meves forces li he demanat un desig: que et recuperis molt aviat i que tornis a veure aquella petita llum que et faci tirar endavant veient la realitat, llavors nosaltres haurem recuperat el bromista, el sincer, el lluitador... tu el meu "peqe".

EL REFLEX: "Cuenta conmigo cada vez que no haya nada que no haya nada que contar"