14/11/08

Casualitats

Quantes vegades t'has creuat amb algú i amb una simple mirada l'has seguit fins que ha canviat de direcció o ha girat la cantonada? De vegades, sense saber per què, les vibracions, la forma de caminar, el anar per la vida... ens fa parar atenció en una determinada persona. Hi compartim uns minuts, uns segons, però sense saber el motiu ens tranmeten quelcom únic.
Reflexiono sobre això quan penso en les casualitats d'un 20 d'abril i una foografia. Amb qui hi ha darrera el text hi vam compartir instants, en vam caminar uns mesos sabent-ne i ara només afirmem que està per la ciutat, deambulant pels carrers, vivint... Qui sap si aquelles casualitats ens tenen preparades més tardes d'abril?

Fins la propera!


EL REFLEX: "cada pas que faig no té retorn"

1 comentari:

Anònim ha dit...

Això és del tot cert... de vegades una simple mirada... pot dir molt més que altres coses, i hi ha gent que pot transmetre molts sentiments tan sols sense dir res...
Tens tota la raó Judith.

Petons, Albert