Nadal

Avui post "obligat" de cara a les festes. Torrons, Nadales, àpats i algun que altre regal ompliran aquestes dates; a part de les VaCaNcEs (merescudes ^^).
Aquí us deixo la cançó "Quan somrius" (amb alguna falta d'ortografia, culpa de la persona que l'ha transcrit). Té un bon missatge.

Un petonet! i BONES FESTES!!






EL REFLEX:"Volo, tremolo, cerco i trobo"

Mudança

Per la mudança de dissabte... l'entrada d'avui. Va ser un dia cansat a l'hora que entretingut, tot i que la feina més laboriosa començava pels amfitrions quan nosaltres marxàvem. Moments de riure i"estratègia".
Aquesta mudança em porta a pensar en altres. Les de la vida professional, les de país o les de personalitat davant certs interlocutors quan ens canvien l'entorn habitual.


EL REFLEX:"Vivo el laberintos de tinta"

El temps no s'atura

Dia extrany i amb la vista posada en els 3 dies de descans que tenim per davant.

Les coses s'han girat a mitja tarda i a partir d'aquí... millor posar-se a dormir.

Les prórrogues no van amb nosaltres, com a mínim amb mí. Ni sobre el parquet ni a la vida diària. Tot temps que creguis que pot ser suficient per donar la volta a la situació no servirà per res més que per confirmar-te el que venies pensant en un principi.

Tan de bo, el temps em digui que m'he equivocat, llavors rectificaré encantada.

Puc fer l'esforç d'entendre't, però no en trec res si tu no m'entens.

Fins la propera.

EL REFLEX: "quiero esconderme de miedo y mirar una vez los ojos que tiene la Luna"

FELICITATS!!!

Avui, dedicat a aquesta noieta que en fa 24 (i no em matis per la foto, xo es la única que he trobat!)
Què dir-ne... que vas entrar silenciosa, tímida (normal donat el dia que era) però que no et va costar gens guanyar-te un espai. Ets una d'aquelles peces que es converteix en imprescindible si camino, tot i veuren's relativament poc; és fàcil que acabem rient només mirant-nos, si més no, perquè no entenc el teu careto...xDDD
Dons res, que FELICITATS, gaudeix-los al màxim i a celebrar-ho por lo alto.

*No em puc oblidar del culpable que avui faci aquest escrit...sense el meu cosinet avui no estaria escrivint això! (a lo millor ens haguéssim conegut per Montilivi...)

EL REFLEX: "nos dimos la vuelta, pero ya no nos encontramos"

Persones ós

Avui centro l'entrada en les persones "ÓS". Segur que en coneixes alguna tot i no haver-li atribuït aquesta denominació.

Són aquells sers apàtics, silenciosos, amb cert passotisme i un punt de geni que quan treuen, millor no t'enganxi a prop seu.

A qui si se'ls pogués col·locar un color aquest seria el gris, perquè no desperten alegria ni tampoc una tristor important, però el seu caminar per la vida...grisós.

Destaquen, també, per estar rumiant constantment malgrat restar a l'ombra de tot; escapolint-se de qualsevol situació on vegin un mínim perill de sentir-se incomodats (de vegades només ho perceben ells) i que et treuen de polleguera precisament per això, la indiferència amb la que són capaços d'actuar. Sers que no veuran (o no voldran veure) que potser pel seu interlocutor són una part important, perquè el que mana per damunt de tot, són ells i el seu benestar.

Tot i que en el fons de la seva mirada, s'hi pot intuir una ànima somrient que resta hivernant.

-Malgrat tot, enyorant tardes de suc de taronja i entrepà de formatge.

Fins la propera

EL REFLEX: "Ando buscando los 4 segundos que ya no me quedan para tí, mi complice"