Casualitats

Quantes vegades t'has creuat amb algú i amb una simple mirada l'has seguit fins que ha canviat de direcció o ha girat la cantonada? De vegades, sense saber per què, les vibracions, la forma de caminar, el anar per la vida... ens fa parar atenció en una determinada persona. Hi compartim uns minuts, uns segons, però sense saber el motiu ens tranmeten quelcom únic.
Reflexiono sobre això quan penso en les casualitats d'un 20 d'abril i una foografia. Amb qui hi ha darrera el text hi vam compartir instants, en vam caminar uns mesos sabent-ne i ara només afirmem que està per la ciutat, deambulant pels carrers, vivint... Qui sap si aquelles casualitats ens tenen preparades més tardes d'abril?

Fins la propera!


EL REFLEX: "cada pas que faig no té retorn"

Dubtes

Avui reflexiono sobre els dubtes. Aquells que ens inquieten i no ens deixen veure res clar. Quantes vegades has vist que el que et convé i el que vols no van units? I els dubtes que et crea l'haver de triar, el creure en un dels dos i perseguir-lo fins a trencar el fil que els ajunten? Ahir vaig tancar fort una porta (amb sentit literal) pretenent deixar una història a l'altre cantó, dient adéu a les pors i els dubtes; el problema? El nus a la gola amb el que vaig marxar. Aquí rau la qüestió: ser capaç de no deixar-se arrossegar, perquè sovint, més val posar-se a córrer després de prendre una decisió abans no ens comencem a qüestionar, perquè sinó, mai ens posarem en marxa.

Fins la propera




EL REFLEX: "un petit moment de dubte, una indecisió, perquè de tan en tan, la vida ens fa renunciar"

Tarda de fires (retalls)

Retalls d'una tarda, ombres de conversa.

Caminava per Girona una tarda de Fires sense anar-hi. Absent de tot i només amb la companyia d’una bona conversa, com qui degusta un cafè a primera hora del matí, els peus anaven sols tot observant la gent. Dissabte festiu, cares que gaudien de la diada i potser també qui enmig de tot intentava passar desperçabut, qui necessitava submergi-se en aquell formigueix per evadir-se de tot.
Suposo que tan per mi com per qui m’acompanyava, fer un repàs a allò que ens inquieta i que sovint callem per complir, per no molestar, o per ser políticament correctes era el que ens convenia, sense por a ser jutjats; perquè quan sabem que qui ens escolta no és un mer observador llavors, qui parla, segurament ja no sigui la nostra ment.

Fins la propera

EL REFLEX: “donaria el meu món, el meu petit espai les meves sensacions”

Anar i tornar

Com el gronxador de la foto, hi qui va i hi ha qui torna, qui acaba i qui comença, qui somriu o aquell que esbossa una llàgrima, qui per més enfeinat que estigui sempre trobarà un minut per parar i qui per més parat que estigui, mai trobarà el moment per engegar... Els que veuen el got mig ple i els que el veuen buit... els que pateixen per una victória sobre la botzina i aquells que ja la celebren quan falta un minut... Avui retorno al blog després de dies sense ordinador i amb les idees... poc clares.

A cuidar-se.

EL REFLEX: "¿Donde terminan los sueños de la realidad?"

Instants II

Quan un instant et fa tornar setmanes enrera, quan trobar a faltar no sembla més que tres paraules juntes... una frase fa que somriguis i que te'n adonis que hi ha coses que no es diuen, es demostren.

EL REFLEX: "Dios sabe cuantos cuentos cuento por disimular"