
Si a una ciutat plena d'encant li sumes la teva afició (el bàsquet) i arribar a una final que no esperaves, que més li demanaries? Segurament, guanyar aquesta final, però això, després d'aquests cinc dies, ha estat el de menys.
Torí va viure una Final a vuit, i nosaltres hi vam ser. Ambient, cultura, emocions, moments i...molt de "vermell i tronja" resumeixen l'estada allà.
"L'estem il·lusionats" d'algú que viu intensament els colors gironins em va fer pensar, ja d'entrada, que es podria arribar lluny a la ciutat italiana, però d'aquí a la final... el llaç d'aquest regal...els records d'aquests dies de bàsquet i turisme al costat de'n Mance (
gracias por ser ese compy de viaje que organiza, planea y esta en todo, no sabes lo que eso representa!!!! de corazón, 1000gracias).L'afició gironina, altre cosa a comentar, simplement...no té preu. Gent que anima, que es mou perquè sent uns colors i que vibra amb cada cistella. Sou GeNiAlS!!!
Per cert...fa un any l'Akasvayu es va fer un lloc al Europa guanyant la FIBA i abans d'ahir es va convertir en SUBCAMPIÓ de la Uleb... val la pena celebrar-ho nops?¿xDD
Fins la propera!
EL REFLEX: "Som-hi Girona, a la victòria, vermell i tronja triomfarà!"