Primer va ser comprar el
vestit i les sabates, ara, a falta de 24 hores per “el gran dia” i tenint-ne 8
de feina per devant és: deixa preparat el vestit, les sabates, els complements
(que amb feines i treballs has decidit), el xal, el “bolso” i les sandalias per
la post-festa; controla el timeing per poder-te pintar les ungles i tingues
present que demà a les 8.30 la perruquera t’espera…
Estrés.
Tot per anar de CASAMENT
d’una companya de feina…
Cert és que és el dia més
feliç dels contaryents, però per mi que prefereixo les xancletes i els
pantalons amples és tot un repte.
No m’agraden els talons, les
aglomeracions i menys que la resta dels coneguts estiguin més pendents del meu
modelet que del de la núvia… però què hi farem…
Faig públic, devant de
posibles crítiques, que sí, jo em saltaré el protocol i en un casament de dia
aniré amb vestit llarg. I què?¿!! em multaran?
Apa dons, anirem finiquitant
el post, que venen moltes “emocions” i una servidora demà, en acabar tot el
sarao, espera poder-se desenfundar el “súper vestit” i poder anar de REvetlla,
que un 23 de juny és el que toca.
Salut!!!
EL REFLEX: "avui les paraules també es disfressen i per un sol dia tot es diferent"
