De nou a l'apartament toca penjar fotos i recordar moments viscuts.
Encarem l'últim tram del viatge, el més feixuc, la tornada. És moment de fer el sopar, començar a organitzar la maleta i no serà fins demà, després de llegir com està el país, que decidirem com encarem la carretera.
Del dia d'avui molt a comentar i a retenir. Ens llevem amb un paissatge enferinat i el cel que ens declara nevada indefinida, cosa que ens fa replentejar tot el que teníem previst. Decidim descartar l'Eureka Zientzia Museoa (museu de la ciència) i gaudir d'un matí de passeig per una Donosti nevada com poques vegades passa a recomenació de la Mar y Mar, la millor amfitriona que podíem trobar. La veritat és que la elecció és boníssima! Continuem per un dinar a A fuego negro, degustació de sabors nous i tradicionals amb textures inverosímils. Un plaer sense cap mena de dubte (el preu és adecuat al servei ofert). El local és diferent a les tavernes, modern, i el tracte una passada!
Tornem a mirar al cel i el termòmetre i decidim que el millor per prevenir és tornar de dia a Igeldo (200 mentres amb gel poden ser complicats) i assegurar la jugada. Per això, amb l'estòmac ple, la Concha ja sense neu però amb els carrers blancs, ens enfundem el banyador i ens submargim a les aigües termals de la Perla amb l'estona suficient com per ser a les sis al què durnt tres dies és casa nosatra.
*Acabo el post bastant més tard del que l'he començat, empapada de notícies i, ho confesso, amb una por a la tornada molt considerable. Estic del fred siberià fins molt amunt.
FINS AVIAT
EL REFLEX: "volveré junto a ti"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada