La tardor sembla, per fi, instaurada al dia a dia i això encara es fa més palès en l'hora que es fa fosc, aquella on, sorprès, et mires el rellotge i t'adones que encara et queda bastant per anar a fer companyia al coixí.
Temps de Fires a Girona, de Barraques a les nits (cosa que el teu coll nota en despertar-te) i paradetes -a les que no pots resistir- durant el dia.
Temps del primer temporal de llevant (fluix) a la costa, el mar esverat i el cel amenaçador durant uns dies...
I per sobre de tot, gaudeixo d'una merescuda setmana de vacances.
*El meu dit llueix un pentagrama, el meu rostre un somriure i el meu cor la sensació que estic fent les coses bé.
EL REFLEX: "doblamos las agujas del reloj, el tiempo lo marcaba solo tu corazón"
1 comentari:
Vacances de tardor, magnífic. Jo també en tindré aquest mes molt millor que a l'estiu!
Publica un comentari a l'entrada