El temps passa a velocitats de vèrtig mentre els dies s'escolen entre els dits com la sorra de la platja un matí sense pressa.
Gairebé sense adonar-me'n (menys quan hi sóc pel mig) ens plantem a febrer contant ja 8 mesos de la nova feina, 2 desde que no veig aquell biòleg que tinc per amic i 4 desde que vam saber que demà hi haurà un adéu que ens marcarà a tots.
Em trobo al bell mig de setmanes marcades totes per algun dia "especial", d'aquells que et fan somriure i/o omplir-me de records...
És dissabte així que intentarem relantitzar el pas i disfrutar de la nit i la companyia.
Fins la propera
EL REFLEX: "si em pintes un món... em colo en el teu quadre"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada