El rellotge marca les 00:49, la tassa de cafè fumeja i al carrer només es sent el remor de la tramuntana. Les temperatures han baixat de cop i anar pel carrer sense rumb es converteix en acte de valents.
Davant d'una pantalla, amb la música a volum baix... moment ideal per posar les idees en clar, si més no per desconnectar de la setmana, la rutina i els rellotges que ens marquen el ritme.
I demà? Realment cal pensar-hi?
Propera estació? Esperança!
EL REFLEX: "i qe pinti el reflex del Sol sobre la teva mirada... qui vol donar-me un trocet del seu cor?"
2 comentaris:
Bona reflexió!
Salut! ;)
últimament tinc molts moments d'aquests, tot i que al cap d'uns minuts l'agenda em recorda que tinc massa obligacions pendents...
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada