Avui, per demà.
Perquè malgrat comptar ja amb 3 mesos demà serà el dia u... i com els nens el primer dia d'escola tinc sensacions diverses. D'un cantó nerviosisme per veure com portaré l'ànim, si em treuran de pullaguera o si pel contrari mantindré bé tot a on toca, per altre la convicció que me`n puc sorir bé...
Evidentment faltarà bagatge, l'hàbit de fer les coses sola i el saber que si jo no ho faig ningú ho farà per mi... aquests quinze dies els errors seràn personals... esperem que també ho siguin les victòries!
Por vs confiança; nerviosisme vs satisfacció; repte vs repte.
EL REFLEX: "sóc a mig camí, demà seguré amb l'etapa que m'ha de dur fins al cim"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada