Noto la fred com m'ha calat dins, una altra onada provinent del pol ens afecta de nou aquest hivern. Tot i això avui (per ahir) somric. He tornat al lloc on vaig passar sis mesos inoblidables entre feina i bon rotllo, tot seguia allà a pesar que hi mancava algú (inevitablement i per sort, sé que no és tan lluny). Tornar a sentir olors, deambular (avui sense tasca definida) pel passadís i no notar-m'hi desconeguda fa més gran allò que m'hi uneix (no sé ben bé què és, si són sensacions o simplemement moments compartits).
Per sorpresa no tot s'acaba en un simple tancar de porta; un telèfon que sona i a l'altre cantó algú a 400 km a qui no puc trobar a faltar perquè tres paraules el situen a Girona tot sovint...
I una tarda que s'arrodoneix en recordar-ne de passades, sense coixins però amb entrepà de formatge i suc de taronja... avui confio en no tornar-les a perdre!
Radiografia de situacions
EL REFLEX: "Tardes que s'emporta l'aire, cartes que la sort escampa"
1 comentari:
Barreja lloc i situació!
silenci i angoixa que recalquen la il·lusió, la excessiva situació dels dos que avui diran prou i tot anirà cap a sa mateixa direcció!
Publica un comentari a l'entrada