Assumpte arxivat

I altre cop entre escrits i música apareixes... com aquell fantasma que veus a tot arreu... i amb tot, decideixo donar paraules a setiments, verbalitzar-los per descarregar quelcom que pesa... sembla extrany no? No diré res i en canvi penjo el text en la immensitat de la xarxa, on la persona que menys t'esperes es qui ho llegiex... però avui això poc m'espanta (o potser si, malgrat prefereixo no pensar-hi...).

Cerco mots i em reafirmo en que no em vull tornar a trencar, que no vull jugar aquesta partida... i sé que no en tens cap culpa perquè ni tan sols saps que aquest text t'apunta... avui quan el viatge s'acaba, clicko "publicar", demà que els meus ulls no respiraran a mar en veure't segurament sigui més fàcil el camí a traçar.

Hi ha qui pensa que m'hagués hagut de descobrir, plantar-me i dir-te que la "nena" que tens davant sent, observa i pensa... que no és tan freda com aparenta, que no podia evitar posar-se nerviosa quan creuaves la porta i que amb no més de tres paraules ja te l'havies guanyat... que no et tenia por i que si t'evitava era per no caure de més amunt...
Avui que es tanca una porta decideixo "parlar", decisió presa a consciència...ASSUMPTE ARXIVAT


EL REFLEX: "la soledad es la hipoteca de mi corazon"