Tarda de fires (retalls)

Retalls d'una tarda, ombres de conversa.

Caminava per Girona una tarda de Fires sense anar-hi. Absent de tot i només amb la companyia d’una bona conversa, com qui degusta un cafè a primera hora del matí, els peus anaven sols tot observant la gent. Dissabte festiu, cares que gaudien de la diada i potser també qui enmig de tot intentava passar desperçabut, qui necessitava submergi-se en aquell formigueix per evadir-se de tot.
Suposo que tan per mi com per qui m’acompanyava, fer un repàs a allò que ens inquieta i que sovint callem per complir, per no molestar, o per ser políticament correctes era el que ens convenia, sense por a ser jutjats; perquè quan sabem que qui ens escolta no és un mer observador llavors, qui parla, segurament ja no sigui la nostra ment.

Fins la propera

EL REFLEX: “donaria el meu món, el meu petit espai les meves sensacions”