Aviat quedaran enrere els dos mesos de feina a la fàbrica, amb ells veig clar què no vull pel demà, però em quedaré amb el que m’han proporcionat: estalvis i reflexions (algunes d’elles aquí reflectides).
Introspecció. Sóc una més en aquest immens món, com a molt una mera peça del puzle de certes persones.
Resto buscant un camí que em condueixi a allò que he imaginat com a proper a la vida que vull (sense considerar-me una idealista), perseguint objectius i deixant de banda el que no m’agrada o considero injust. El que no tinc tant clar és on trobar-lo i qui m’acompanyarà.
Enyoro moments i gent. Alguns perquè ens han deixat, altres perquè no els tinc a la vora tot i la proximitat quilomètrica.
Avui sé i em repeteixo que és millor no esperar res... perquè tan sols som un gra de sorra en un immens desert.
EL REFLEX: “¿como terminan los mensajes que no mandas?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada