... aquell somriure que vas perdre fa uns dies. Busco aquella mirada que es divertia amb acudits dolents i cerco en tu aquelles poques paraules que il·luminaven el dia.
Ho busco i no ho trobo, enlloc d’això mirades que tallen, paraules que calles però que ressonen com una tempesta i algú absent de tot i d’esquenes al món ( o com a mínim, d’esquenes a mi).
Avui no faré com Pereza (“sigo buscando tu sonrisa en la barra de un bar”), tot i que m’agradaria que amb la birra que em deus es canviés el guió recent...
*Decideixo allunyar-me i seguir la pista des de la barrera, tan de bo em retrobi amb el somriure a mig camí.
Una abraçada
EL REFLEX: "me gustaría despertarme en un río siendo gota de agua y dejarme llevar"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada