25/8/11
Fer-se gran
El calendari marca que l'agost s'acaba, amb ell la calor també ho farà aviat i els abonats als llibres de text veuran com el retorn a les aules és pròxim.
Per mi és sinònim de fer-se gran.
Quelcom em diu que aquest any no l'oblidaré fàcilment i que hi ha qui fa dies que està barrinant com fer-lo especial. Per això val la pena bufar les espelmes i continuar sumant.
La sort és meva perquè hagi entrat al dia a dia, perquè s'hagi guanyat als meus sense gaire esforç i en un temps récord. ELL és la peça important del puzzle d'avui.
Als amics que espero que comparteixin la vetllada ammb mi, des d'aquestes línies: sou els millors compis de viatge que podia tenir!!
Als que no podran venir per la distància.... sé que ens retrobarem aviat i que res canviarà allò que ens uneix.
I als que no volen venir... sempre hi ha un punt i a part; el nostre és aquest, no cal buscar culpables externs perquè seria enganyar-nos, era cosa de temps, només espero que trobis el que cerques i a poder ser... sigues feliç!
Aques any una altra mirada es sumarà a la del cel. Sé que allà on esteu sou feliços per veure'ns avançar junts.
Fins la propera!!!
Amb ganes de dissabte.
EL REFLEX: Odiem la rutina però temem els canvis... per això ens agraden les sorpreses!
12/8/11
Post matiner
6:30 del matí. El rellotge indica l'hora de fitxar i... avui no em fa mandra.
Divagar per la columna vertebral que uneix la comarca sense trànsit i el sol amanaçant de sortir en un dia radiant alleugereixen les lleganyes.
Segurament les coses es vegin més senzilles quan el que hi ha més enllà de la feina rutlla i és el més escencial.
Amb les vacances fetes encaro els quatre darrers mesos de l'any amb il·lusions renovades. Tailàndia ha servit per aclarir idees, posar les coses (i les persones) a lloc; desconnectar de tot i veure el que realment va la pena. La distància ha tornat (o posat) el valor real a allò que em mou i ha arraconat allò que és superficial.
Em nego a que la rutina tornia a fer acte de presència i em veig capaç d'evitar-la amb mil-i-un moments diferents.
"Tens una vida, viu-la"... dons... Endavant!!!
Vitalitat, energia, pausa i silenci. Qui s'apunta a aquest viatge?
EL REFLEX: "voy a romper ventanas para que lluevan cristales"
7/8/11
Post-vacances
Amb es peus ja a Girona i havent dormit el que el cos em demana sembla que el món avanci a càmara lenta.
Les vacances s'acaben després d'haver visitat un país que m'ha aportat vivències (que donen per un extens post), experiències irrepetibles i paissatges de postal tot i deixar-me amb la sensació de poca claredat (si a gustos em refereixo).
Un cop a casa les coses es veuen... diferents (i m'atreviria a dir que des d'una òptica millor).
Amb ganes d'aprofitar cada segon...
Fins la propera
EL REFLEX: "Comptarem estrelles, renegarem del temps perdut"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)