Disc de vinil

Vaig decidir pujar a les golfes per evadir-me de tot i retrobar-me amb el passat més llunyà. Enmig de la polseguera i arraconat descobreixo un disc de vinil, el cercle central del qual denota el pas dels anys esmorteint el blau cel que el devia caracteritzar (ja no es llegeix ni el nom dels intèrprets i encara menys les cançons de la “relíquia”). Em crida l’atenció, tant que decideixo que m’acompanyi i el converteixo en la melodia dels últims dies. Llàstima que mai em deixi un gran regust de boca! (a menys que no l’escolti a mitges, cosa que no crec oportú).
M’explicaré... la cara “A” és dolça, amable, amb melodies que a dia d’avui podrien ésser actuals, encisadores... i lletres capaces de tocar-te el cor.. amb les que reconfortar-te d’un mal dia de feina o desconnectar en una nit moguda d’estiu...
Pel contrari la cara “B” és fosca, massa i tot. Amb notes que et transporten a la música més dura, menys dolça... fàcilment etiquetable com la banda sonora d’una nit de “sexe, drogues i rock&roll” o fins i tot d’un documental de tràfic de dones,... (encara no entenc com aquesta va ésser la imatge que em va venir a la ment quan van sonar els primers compassos).
Avui he preguntat a l’antic propietari la procedència del meu nou company de viatge i poc me’n ha sabut dir, tan sols que sembla ser dels anys setanta, d’un grup poc habitual de les grans discogràfiques d’aleshores però comú en els bars de poble... a qui pocs coneixen pels títols de les cançons però si per les seves melodies...
Jo personalment, mentre em debato si convertir-lo en BSO o no, tinc posades al cap lletres enganxoses (de la cara dolça)...

*la vida expressada en metàfores...

EL REFLEX: "has de triar la millor opció per tu, has d'escollir el teu color..."

Gran nit

Des d'aquestes línies agrair als presents en la fotografia la nit d'ahir...
Va ser perfecte tot i que a alguns apenes us coneixieu...
Hi ha instants en què el temps sembla aturar-se... hi ha estones on el més important és compartir converses, riures i ser capaços de mirar als ulls i creure en tots i cadascun del que ens envolten... i això és el que vaig sentir ahir... a gust, cómplice de moments...
Al voltant d'aquella taula hi faltaven alguns d'aquells que considero "intocables" però sabeu què? en la distància també hi eren presents...

Mirant la Lluna ahir, absent del rebombori per segons i avui, recordant-los... espero poder-la repetir!


EL REFLEX: "gracias por todo, por lo que se puede y no contar"

Castells de sorra

"Pensativa al parc de sempre em quedo embadalida amb els més petits. De sobte em sorprenen dos menuts que em miren i ella, somrient, m’etziba “ Hola, jo sóc la Berta i el és el meu novio Bernat” dona mitja volta i s’allunyen saltironejant mentre es fan un petó a la galta i ell li dona una flor recent arrencada del parterre municipal. Marxen feliços fent veure que són grans,… dibuixant en la plaça un esbós d’una casa i simulant una família que només veuen ells…

Algú els hauria de dir la veritat… que d’aquí vint anys el més possible és que no es recordin l’un de l’altre, que les parelles de per vida només són una utopia i que la mitja taronja (ja no perfecte) no existeix… bé si, tan sols en els contes dolços i pel·lícules roses. Que els amics no es conten per cubells de sorra plens ni globus d’aigua explotats, sinó amb els dits d’una mà… però que són els angelets que no ens deixaran caure en èpoques de tempesta i que ens acompanyen pels núvols en dies de vent i saltimbanquis…"

EL REFLEX: "La chica que recicla corazones cambia el rumbo y aconseja aterrizar"

A ells

Avui entrada doble... a dos persones que sense ser-ne concients... han tocat la fibra.

A ella li dic que si escric això és per què vull dir en veu alta allò que la part interior crida... Perquè en menys del què consciderava pròpiament necessari has sabut llegir el què deien els meus ulls i la meva forma de caminar. Has estat disposada a fer-me tirar a la piscina tot i jo creure que l'aigua era freda i a l'hora has sabut frenar el cavall desbocat i trotador de somnis que de vegades se'm desperta... GRÀCIES!!
Amb tot, crec que he trobat algú introvertit però capaç de donar-ho tot per allò que creu i sent (sense anar més lluny en un mes viuras dies treballats a fons, plens d'emocions i on, estic segura, veuràs reflexat allò que has entregat), algú a qui per més voltes dongui la vida, portaré en aquella part que no entreguem mai del tot... perquè te l'has guanyat! Sé que no ha sigut fàcil i que avui entendre certes coses t'ha portat a veure'n d'altres que costaran... però saps que sempre hi ha una part positiva...
Pel que hi ha escrit, pel que es queda en el tinter i per el que sabem... ets un SOL!


A ell li diria que sigui valent, que ho és i que ho ha demostrat anant contra certes coses i fent el primer pas. Que va aparèixer en un moment on em va ajudar a tancar una porta que no vull tornar a obrir i a creure que més enllà dels núvols també hi havia sol (cosa que segueixo creient). Que per més que em canviin la perspectiva tinc clar que hi ha, en la seva persona, un amic en potència (futur però possible)... i que no el jutjaré perquè l'entenc. Perquè de vegades, sense saber-ho, hi ha gent que transmet molt en molt poc... i així ha estat. I si mai necessita res o sencillament té una hora per perdre xerrant de tot i de res... sap on trobar-me (malgrat jo baixo en aquesta estació amb l'esperança que el dia menys pensat, algú demani un cafè).


Avui una part del que sento es queda en forma de paraules...



EL REFLEX: "hay un amigo en mi" -avui per ells-

Per animar!

Per motius diversos aquesta cançó dona positivisme, com aquella veueta que ens diu "endavant, res ens pot fer caure"... esperem que se'ns contagii.


EL REFLEX: "te quedas con la tentación de tenerle a media voz"