Si he tornat era per retrobar-me amb el setmanes enrere havia deixat tot i doldre’m, per mantenir oberta aquella flama que representen els protagonistes “companys” i “equip” i… perquè negar-m’ho, he tornat per veure’t.
Necessitava saber si el joc s’acabava en les nits cibernètiques o si, pel contrari, en veure’m guanyaria rellevància els “sentiments” pels quals vaig decidir retirar-me de la partida d' e-mails. Missatges prohibits però sincers on jo, qui sentia, sabia que tenia molt a perdre i menys a guanyar… perquè la meva victòria haguessis estat tu. Saber, amb una mirada, que havia de fer camí sola o si vindries amb mi, em sembla motiu prou important com per trobar excusa possible per un cara a cara. I entre conversa i conversa amb companys tu que passes pel costat etzibes un adéu sense esperar resposta i abaixes la mirada com si res tinguéssim per dir-nos… (les nits, per tu, deuen quedar massa llunyanes).
En veure això i acomiadar-me de tots he recorregut el solitari passadís amb els ulls clucs, absorbit cada olor, cada record i imaginant-me que en arribar a l’aparcament et trobaria esperant-me i em diries que tu també et retiraves, que res de joc ni pors, que prohibit pensar en el “què diran” i que aquest cop m’acompanyaries on fos.
Il·lusa de mi! En arribar al cotxe veig el teu marxar gas a fons sense mirar enrere… si avui arriba un mail no hi haurà resposta, abaixaré la mirada i clickaré a “suprimir”. No vull que em facin més mal.
Necessitava saber si el joc s’acabava en les nits cibernètiques o si, pel contrari, en veure’m guanyaria rellevància els “sentiments” pels quals vaig decidir retirar-me de la partida d' e-mails. Missatges prohibits però sincers on jo, qui sentia, sabia que tenia molt a perdre i menys a guanyar… perquè la meva victòria haguessis estat tu. Saber, amb una mirada, que havia de fer camí sola o si vindries amb mi, em sembla motiu prou important com per trobar excusa possible per un cara a cara. I entre conversa i conversa amb companys tu que passes pel costat etzibes un adéu sense esperar resposta i abaixes la mirada com si res tinguéssim per dir-nos… (les nits, per tu, deuen quedar massa llunyanes).
En veure això i acomiadar-me de tots he recorregut el solitari passadís amb els ulls clucs, absorbit cada olor, cada record i imaginant-me que en arribar a l’aparcament et trobaria esperant-me i em diries que tu també et retiraves, que res de joc ni pors, que prohibit pensar en el “què diran” i que aquest cop m’acompanyaries on fos.
Il·lusa de mi! En arribar al cotxe veig el teu marxar gas a fons sense mirar enrere… si avui arriba un mail no hi haurà resposta, abaixaré la mirada i clickaré a “suprimir”. No vull que em facin més mal.
*Una mirada esquivada també parla massa.
EL REFLEX: "hoy no tengo frases pa' decir que desearía que de amar no se olvidara nadie"
