2008...2009

Avui és una d'aquelles entrades gairebé obligades (i típica), la que passa revisió als últims 12 mesos i al què han donat de sí.
L'any va començar amb la ressaca senegalesa, involuntàriament va marcar un abans i un després d'aquells deu dies...i els records i les fotografies són la millor forma de mirar endavant somrient.
Un altre punt al camí va ser Turín i el bàsquet en general. Tant els partits prèvis com la final italiana en la que ens vam endur el subcampionat de la ULEB. Si amb aquesta era una alegria avait va arribar el gerro d'aigua freda: a final de temporada desapareix el CB.Girona i el bàsquet ACB a la ciutat (després de 20 a l'èlit). Per sort amants del bàsquet (i Middleton) van reflotar el CB.Sant Josep, ara com a mínim, tenim equip a Bronze i...a per totes (encara que costi).
Dies de regal a Guipuzcoa..."sempre al nord" i París on vam deixar anar el Peter-Pan que portem.
Canvi de rumb al setembre. Una decisió presa a consciència i a dia d'avui crec que encertada. Tot esforç tindrà recompensa!
No em vull oblidar del peque, per sort ara ja comencen a ser (o són?¿) estacions de pas. Prova superada!!
Hi ha moments únics al llarg de l'any per retenir-los a la memòria, però no em vull allargar gaire així que intentaré ser breu. Cafès i una bona conversa, escrits, escapades a Tossa i s'Agaró, Bonmatí o dies a Cap de Creus, tardes de volta pel centre i dissabtes de dinar (recuperant divendres perduts)... un munt d'instants guardats en aquest 2008 que ja s'acaba que no serien únics sinó fossin COMPARTITS (2009 petons!).
M'acomiado d'aquest any amb una mirada al cel.

F E L I Ç 2 0 0 9 ! !

EL REFLEX: "Tot viatge nou, es comença molt abans de sortir"

Nadal

Avui post "obligat" de cara a les festes. Torrons, Nadales, àpats i algun que altre regal ompliran aquestes dates; a part de les VaCaNcEs (merescudes ^^).
Aquí us deixo la cançó "Quan somrius" (amb alguna falta d'ortografia, culpa de la persona que l'ha transcrit). Té un bon missatge.

Un petonet! i BONES FESTES!!






EL REFLEX:"Volo, tremolo, cerco i trobo"

Mudança

Per la mudança de dissabte... l'entrada d'avui. Va ser un dia cansat a l'hora que entretingut, tot i que la feina més laboriosa començava pels amfitrions quan nosaltres marxàvem. Moments de riure i"estratègia".
Aquesta mudança em porta a pensar en altres. Les de la vida professional, les de país o les de personalitat davant certs interlocutors quan ens canvien l'entorn habitual.


EL REFLEX:"Vivo el laberintos de tinta"

El temps no s'atura

Dia extrany i amb la vista posada en els 3 dies de descans que tenim per davant.

Les coses s'han girat a mitja tarda i a partir d'aquí... millor posar-se a dormir.

Les prórrogues no van amb nosaltres, com a mínim amb mí. Ni sobre el parquet ni a la vida diària. Tot temps que creguis que pot ser suficient per donar la volta a la situació no servirà per res més que per confirmar-te el que venies pensant en un principi.

Tan de bo, el temps em digui que m'he equivocat, llavors rectificaré encantada.

Puc fer l'esforç d'entendre't, però no en trec res si tu no m'entens.

Fins la propera.

EL REFLEX: "quiero esconderme de miedo y mirar una vez los ojos que tiene la Luna"

FELICITATS!!!

Avui, dedicat a aquesta noieta que en fa 24 (i no em matis per la foto, xo es la única que he trobat!)
Què dir-ne... que vas entrar silenciosa, tímida (normal donat el dia que era) però que no et va costar gens guanyar-te un espai. Ets una d'aquelles peces que es converteix en imprescindible si camino, tot i veuren's relativament poc; és fàcil que acabem rient només mirant-nos, si més no, perquè no entenc el teu careto...xDDD
Dons res, que FELICITATS, gaudeix-los al màxim i a celebrar-ho por lo alto.

*No em puc oblidar del culpable que avui faci aquest escrit...sense el meu cosinet avui no estaria escrivint això! (a lo millor ens haguéssim conegut per Montilivi...)

EL REFLEX: "nos dimos la vuelta, pero ya no nos encontramos"