Esgarrapant segons a la vida, lluitant fins a la fí, fins l'últim adéu.
EL REFLEX: "em vas mostrar el camí, ara només em queda seguir-lo"
31/7/08
25/7/08
Adéu al CB.Girona
Entrada obligada. Dia trist, dia fatal, dia en què els rumors haurien d’haver estat falsos... avui s’ha acabat. S’han acabat 20 anys de bàsquet ACB a Girona.
Em costa escriure. Són moltes sensacions... no entendre com s’han deixat arribar les coses fins a aquest punt, com les institucions ens han deixat a l’estacada quan altres clubs en les mateixes circumstàncies n’han rebut tot el suport… ràbia, impotència, tristor. Caps de setmana que ja no es marcaran com a locals o visitants, on no importarà si es guanya o si es perd, on en cada jornada que un equip descansi pensaré “avui ens hagués tocat a nosaltres”.
La Korac, les 3 copes del Rei amb els corresponents sopars a casa per seguir-los, les esperes després dels parits per cinc minuts de conversa (simplement somriures), els partits europeus amb la FIBA i la Uleb, el buscar per Internet la manera de seguir-los… part de la història, igual que la rutina dels diumenges on sortir somrient o enfadats depenia del que marqués l’electrònic. Moments únics, irrepetibles…únics, moments pel record.
Ara i sempre: SOM-HI GIRONA!
Em costa escriure. Són moltes sensacions... no entendre com s’han deixat arribar les coses fins a aquest punt, com les institucions ens han deixat a l’estacada quan altres clubs en les mateixes circumstàncies n’han rebut tot el suport… ràbia, impotència, tristor. Caps de setmana que ja no es marcaran com a locals o visitants, on no importarà si es guanya o si es perd, on en cada jornada que un equip descansi pensaré “avui ens hagués tocat a nosaltres”.
La Korac, les 3 copes del Rei amb els corresponents sopars a casa per seguir-los, les esperes després dels parits per cinc minuts de conversa (simplement somriures), els partits europeus amb la FIBA i la Uleb, el buscar per Internet la manera de seguir-los… part de la història, igual que la rutina dels diumenges on sortir somrient o enfadats depenia del que marqués l’electrònic. Moments únics, irrepetibles…únics, moments pel record.
Ara i sempre: SOM-HI GIRONA!
EL REFLEX: “Trist això no ho tenia previst, em vas donar la llum que m’allunyava del fum i m’apropava a la glòria. Final de partida i el meu cor que crida per tu”
22/7/08
Sóc nova i?¿
Sí, i no veig on està el problema.
Pretendre anar al mateix ritme que les veteranes és normal, aconseguir-ho en dues setmanes, una utopia.
Sóc nova i no, no sé on són les safates noves, ni què s'apunta en aquelles caselles i tot i semblar una raresa, tampoc sé on són els lavabos.
Distingir xoriç de llonganissa és evident; diferenciar el límit entre massa grassa i què és passable ja no ho és tant, més quan si vaig al supermercat no en compraria ni l'un ni l'altre.
Si. sóc nova, lenta i encara somric un dilluns al matí, i què?
D'aquí un més i mig "adéu molt bones", vacances i l'estiu passat.
EL REFLEX: "Resultas ser un comodín"
19/7/08
Parla
Estàs absent i no sé perquè. Només que et perds en silencis.
Parla, que avui sóc aquí per escoltar-te, per perdre’m pel teu món i aprendre que hi ha coses que s’ensenyen amb els ulls i el “no dit”, perquè mai m’hagués imaginat veure’t tan mut.
Puc passar-me les nits en vetlla si no dorms, intentar espantar els teus mal sons, dir més bestieses si amb això rius de nou, però això és impossible si no em deixes entrar i no parles.
Amb tot, ja no sé si és blau el color que veig, però et reconec en l’ombra de la tènue llum de la teva habitació, d’esquenes al món. Surt d’aquesta closca que t’acompanya i mira el que tens davant.
Somriu, res no està perdut si creus que els somnis també poden ser una realitat.
Simple i senzillament: no m’ha agradat veure’t tancat en tu mateix, en una habitació fosca... toca alçar-se!
EL REFLEX: "Si pudiera me llevaria las nubes de tu cabeza"
15/7/08
Seguim...
... on ens toca.
Després d'uns dies d'incerteses, on el "vermell i tronja" ha passat per moments molt crítics, l'ACB ens deixa continuar després d'haver presentat la documentació i avals necessaris. Ara toca fer equip.
Contenta pels esdeveniments, a seguir animant!
"GIRONA ACB"
EL REFLEX: "Poder avanzar un día más, sin que nadie tenga que pisar"
10/7/08
Prou mentides
No m’agraden les mentides ni les promeses que no es compleixen.
Sóc sincera quan entre riures et dic que m’enfado, quan et demano que facis allò que vas dir tot i que ara ja no em crec.
No m’agrada la gent que diu coses per quedar bé tot i no pensar-ho i que no sigui conscient de les conseqüències de les seves paraules.
Sóc sincera quan dic què m’importa, que hi he pensat i que ho tinc present.
Cansada que algú encara vegi en mi la nena que vaig ser, aquella que surt quan vol treure ferro de la situació (i sembla que no se la distingeixi) i a qui no es pren seriosament.
Cansada de mentides, promeses que no es compleixen.
EL REFLEX: "No quiero estar pendiente de tus palabras"
9/7/08
Feliç aniversari
Bufa les espelmes, avui és el teu dia! FELICITATS!!!!
* Un avui ben viscut fa que cada ahir sigui un somni de felicitat i cada demà una visió d'esperança.
EL REFLEX: "Hoy puede ser un gran dia"
6/7/08
Guipuzkoa 2008
Dies diferents, per desconectar de tot i veure nous paissatges.
A partir de demà nova rutina, nous horaris, nou ritme... només dos mesos!
Sempre el nord!!!
EL REFLEX: "volo i tremolo"
A partir de demà nova rutina, nous horaris, nou ritme... només dos mesos!
Sempre el nord!!!
EL REFLEX: "volo i tremolo"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)