24/3/10

Temps!



Qui diu que ser jove és sinònim de tenir temps?
Davant d'un comentari en una conversa decideixo escriure quelcom que fa temps que em balla pel cap... els dies haurien de tenir més hores!!
Cert és que cadascú s'organitza com vol i davant una muntanya de coses per fer, segurament, acabo triant la que menys caldria, però bé, què hi farem?!
Feina, classes, apunts, estudiar i un cop a casa el que més de gust ve és desconectar, escriure i anar a fer el toc amb aquells amics que abandonem massa sovint del que voldríem i acaben en un segon pla (per sort, són comprensius). En aquest mateix moment hi ha uns apunts davant el teclat que em recorden que demà els toca a ells, no obstant avui prefereixo actualitzar, ja m'han acompanyat massa estona! I a l'altra banda del telèfon un sopar pendent i algú que reclama un dinar de familia...!!
Relacionat amb el temps hi ha les prioritats que cadascú es marca. La família, els amics són important, però també ho és acabar quan abans allò que hem començat i poder tenir uns estalvis per poder gastar-los amb el que ens fa disfrutar, o no? Triar què passa a davant sovint costa massa. En joc entra el tema esforç. Sóc incapaç de presentar-me un examen amb la sensació que no he fet res (més sempre), hi ha uns mínims que cal complir i sempre aspirar més, no conformar-se amb un nivell de seguretat si es pot accedir al superior; el mateix a la feina. Vull estar segura que si les coses surten malament no serà per no haver-hi posat interés i ganes, sinò perquè alguna cosa ha fallat...

I en arribar a casa després de sopar un sofà que t'enganxa, uns ulls que es tanquen i demanen que el despertador no soni... però un cap que crida que queda molt per fer, i agafar-s'ho amb energia i el millor dels somriures només depèn de mi mateixa... així que A PER TOTES! [entre tot segur que hi ha temps per una conversa via internet o telèfon ;) o una bona lectura ]



EL REFLEX
: "no esperes más a las agujas del reloj, a ellas no les importas ni tu ni nadie"

13/3/10

Judith


Dons avui va per ella perquè és el seu dia... 22 cap al sac ja!
Segurament -i m'atreviria a posar-ho sense el condicional- ets d'aquelles poques persones que és capaç de detectar com estic en només clickar un "hola" o obrir la porta de casa... té mèrit!
Doncs res... perquè aquest any que marques de més sé que ha sigut proifitós però el que ve encara ho serà més... perquè no deixis mai de banda el carisme que portes , ni la voluntat ni l'estima... et portaràn allà on et proposis!
... quan els mesos passen però encara puc veure la mateixa llumeta de sempre tinc clar que ets d'aquells de qui necessito caminar a la vora.

Avui per tu, que et mareixes aquestes línies i les que sóc incapaç d'escriure... -però saps de sobre què en penso-

* Per quan una altra crêppe, una altra ració a la Bisbal o un altre Donosti? ;)



22 passos sota la pluja, 22 converses sobre res i sobre tot, 22 petons!




EL REFLEX:
"Pasaran los años y siempre estaras buscando un plan para que se hagan realidad los sueños que soñábamos antes de ayer... hablando del tiempo que nos quedará por vivir... ya son más de 10 años de recuerdos congelados en momentos que jamás se olvidaran"

7/3/10

Post musical

Avui per una setmana on el més important és començar-la amb força.



EL REFLEX: la sort és despertar desitjant de començar un altre cop