28/8/09

Dia únic

El millor testimoni és una fotografia, a la llarga la millor manera de recordar un cert dia, tot i que aquest no s'esborrarà tant fàcilement de la meva memòria...
És impossible transmetre què representa aquesta foto... aquests mamífers marins que són tendresa, intel·ligència... i malgrat veure'ls en captivitat, un símbol de llibertat en trobar-los a mar obert.

Agotant els dies de vacances... FINS LA PROPERA!

EL REFLEX: "No es más rico el que más lleva sino el que tiene algo y lo conserva"

22/8/09

Vacances

Avui per les vacances esperades que vaig començar ahir. Tres setmanes de feina a la fàbrica, una de descans i tornada al laboratori -que també n'hi ha ganes-.
Dons res, així de senzill...VACANCES!!

EL REFLEX: otro barco de vapor para surcar la osa mayor

1/8/09

No és un adéu...es un a reveure


Avui una entrada partint de dues despedides en menys de dotze hores i una frase "créixer és aprendre a acomidar-se" (quanta raò...)
La primera és un parèntesis d'un mes, amb la certesa que en tornar trobaré la mateixa gent amb qui treballar i aprendre es fa en un bon ambient i s'acosnegueix allò que de vegades sembla utòpic: treballar d'allò que més agrada, que el cansament sovint és físic i no pas per la rutina...
La segona és la que més complicada es va fer... i la que quan hi penso més em dol. Sé que a l'altre protagonista no li agrada que em senti així, però hi ha coses que no es trien... és una despedida per objectius complerts...venir cercant una meta i marxar havent-la assolit, davant d'això em trec el barret. A la maleta sé que no només s'hi endú coses materials, allò après i viscut segur que hi té un pes molt important... aquí deixa la petjada d'algú que, de vegades amb molt poc, pot fer molt. Un punt de vista diferent que ajudava a veure la realitat des d'una altra perspectiva., una pregunta en el moment adequat, una resposta inesperada.,.. ara hi haurà quilòmetres pel mig, no obstant des d'aquestes línies confio que allò que sense voler ha carregat en l'equipatge, no ho torni el temps... perquè aquella abraçada significava un a reveure -ara més que mai, i ho compliré, tinc clar que la ciutat del Pilar és un lloc on tornaré-, un seré aquí SeMpRe, quelcom que no poden expressar les paraules...
I és que em quedo sense elles quan teclejo aquestes ratlles, inevitablement un nus a la gola... segurament costi massa transmetre sensacions...


EL REFLEX: una cançó "Cuando me vaya", no sé perquè però és com una fotografia.