Persones ós

Avui centro l'entrada en les persones "ÓS". Segur que en coneixes alguna tot i no haver-li atribuït aquesta denominació.

Són aquells sers apàtics, silenciosos, amb cert passotisme i un punt de geni que quan treuen, millor no t'enganxi a prop seu.

A qui si se'ls pogués col·locar un color aquest seria el gris, perquè no desperten alegria ni tampoc una tristor important, però el seu caminar per la vida...grisós.

Destaquen, també, per estar rumiant constantment malgrat restar a l'ombra de tot; escapolint-se de qualsevol situació on vegin un mínim perill de sentir-se incomodats (de vegades només ho perceben ells) i que et treuen de polleguera precisament per això, la indiferència amb la que són capaços d'actuar. Sers que no veuran (o no voldran veure) que potser pel seu interlocutor són una part important, perquè el que mana per damunt de tot, són ells i el seu benestar.

Tot i que en el fons de la seva mirada, s'hi pot intuir una ànima somrient que resta hivernant.

-Malgrat tot, enyorant tardes de suc de taronja i entrepà de formatge.

Fins la propera

EL REFLEX: "Ando buscando los 4 segundos que ya no me quedan para tí, mi complice"

Casualitats

Quantes vegades t'has creuat amb algú i amb una simple mirada l'has seguit fins que ha canviat de direcció o ha girat la cantonada? De vegades, sense saber per què, les vibracions, la forma de caminar, el anar per la vida... ens fa parar atenció en una determinada persona. Hi compartim uns minuts, uns segons, però sense saber el motiu ens tranmeten quelcom únic.
Reflexiono sobre això quan penso en les casualitats d'un 20 d'abril i una foografia. Amb qui hi ha darrera el text hi vam compartir instants, en vam caminar uns mesos sabent-ne i ara només afirmem que està per la ciutat, deambulant pels carrers, vivint... Qui sap si aquelles casualitats ens tenen preparades més tardes d'abril?

Fins la propera!


EL REFLEX: "cada pas que faig no té retorn"

Dubtes

Avui reflexiono sobre els dubtes. Aquells que ens inquieten i no ens deixen veure res clar. Quantes vegades has vist que el que et convé i el que vols no van units? I els dubtes que et crea l'haver de triar, el creure en un dels dos i perseguir-lo fins a trencar el fil que els ajunten? Ahir vaig tancar fort una porta (amb sentit literal) pretenent deixar una història a l'altre cantó, dient adéu a les pors i els dubtes; el problema? El nus a la gola amb el que vaig marxar. Aquí rau la qüestió: ser capaç de no deixar-se arrossegar, perquè sovint, més val posar-se a córrer després de prendre una decisió abans no ens comencem a qüestionar, perquè sinó, mai ens posarem en marxa.

Fins la propera




EL REFLEX: "un petit moment de dubte, una indecisió, perquè de tan en tan, la vida ens fa renunciar"

Tarda de fires (retalls)

Retalls d'una tarda, ombres de conversa.

Caminava per Girona una tarda de Fires sense anar-hi. Absent de tot i només amb la companyia d’una bona conversa, com qui degusta un cafè a primera hora del matí, els peus anaven sols tot observant la gent. Dissabte festiu, cares que gaudien de la diada i potser també qui enmig de tot intentava passar desperçabut, qui necessitava submergi-se en aquell formigueix per evadir-se de tot.
Suposo que tan per mi com per qui m’acompanyava, fer un repàs a allò que ens inquieta i que sovint callem per complir, per no molestar, o per ser políticament correctes era el que ens convenia, sense por a ser jutjats; perquè quan sabem que qui ens escolta no és un mer observador llavors, qui parla, segurament ja no sigui la nostra ment.

Fins la propera

EL REFLEX: “donaria el meu món, el meu petit espai les meves sensacions”